Pel·lícula de terror

És correcte que Andrea Levy hagi dit: “Catalunya viu una pel·lícula de terror protagonitzada per Puigdemont”? No. Però venint d’una dirigent del PP t’ho pots esperar tot! Malgrat aquest fet, davant d’aquesta brutal afirmació em pregunto: anava a més a més beguda? Havia pres alguna substància al·lucinògena? Ho dic perquè aquesta pel·lícula no està en cartellera. Ni se l’espera. I ella, com a catalana, deu haver comprovat que el nostre país continua sent un oasi de convivència i de respecte; o és que les ulleres de sol, ara a l’estiu, li estan afectant greument la percepció visual? Com a llicenciada, deu saber que durant una quarantena d’anys del segle passat hi va haver un règim feixista que es va anomenar franquisme en honor del dictador, oi? Si no li sona, que ho pregunti a alguns dels seus companys, que se senten fills orgànics i/o polítics d’aquell règim de terror, i li sabran dir quelcom. O no. Li explicaran batalletes i sopars de duro en versió blanc i negre, i de postres li passaran algun documental de Los coros y danzas de la sección femenina de Pilar Primo de Rivera, que emetia el NO-DO. Jo crec que l’ha traït el subconscient i ha patit una mena de disfunció. Se li ha escapat l’argument que tenen preparat, potser, els guionistes tècnics de les Clavegueres de l’Estat.