Zoo de Barcelona

Hem anat al zoo de Barcelona com a regal als nostres tres fills petits.

Encara penso en els tres elefants i el rinoceront, i en el lleó. Em va semblar que estaven en un geriàtric d’animals. No entenc de la matèria, però crec que el zoo hauria d’existir per explicar que no hi hauria d’haver zoològics.

Penso en un refugi d’animals de contraban que són interceptats per la policia i que després d’una anàlisi es determina que no poden tornar al lloc d’origen.

Penso en un lloc de treball de recuperació de la fauna autòctona, com els fartets, el tritó del Montseny o les tortugues mediterrànies, la de ribera i la de l’estany.

Penso en un refugi dels animals comprats pels ciutadans insensats que quan no poden més els alliberen a les clavegueres de la ciutat o als espais naturals del país.

Penso en l’educació ambiental dels infants i joves del cap i casal del país i la seva àrea d’influència, i per què no també de la resta del país.

Penso en un lloc amb voluntariat social de proximitat i de fora del país.

Penso en un refugi d’animals que s’apropen a l’espai enmig de l’asfalt de la ciutat.

Penso que no hi hauria d’haver animals de granja perquè tenim un país divers i ric fora de Barcelona (Benvinguts a Pagès n’és una oportunitat).

Penso que no s’haurien de vendre animals en botigues, com a molt d’autòctons (visons americans, tortugues de florida...).

Penso que em fa molta vergonya el zoo de Barcelona, i així els ho he transmès als nostres fills.