He tingut uns somnis

Era cap a les tres de la matinada de l’1-O. Uns quants voluntaris del poble muntàvem guàrdia davant d’una escola de la Generalitat; altres ho feien en indrets diferents. De cop va passar el que no volíem que succeís, però per aquest motiu érem allà. Tricornis, grisos i soldats entraven al col·legi trencant la tanca i la porta de vidre a cops de mall. Vam fotografiar-ho amb els mòbils, però entre crits, insults i empentes ens els van requisar i es van emportar les urnes buides. Llavors, borrosament se’m va esbossar una mena de colla endimoniada fent un ball tragicòmic enarborant sobres negres i amb un gegant al mig aixecant tres fulls de nòmines. El més curiós és que al voltant hi havia uns titelles fent de claca amb una rosa pansida a la mà.

Em vaig despertar suant (no per la calor), retornant al llit després de remullar-me la cara. Aleshores, en somnis també, a la tarda, la imatge del president, escortat pel govern i diputats sobiranistes. Feia una solemne DI davant de les càmeres de TV3, amb una nombrosa i eficient guàrdia pretoriana dels Mossos vigilant el Parlament i el seu entorn. Una part del somni em va recordar la cançó Què volen aquesta gent?, de M. del Mar Bonet, quan diu: “La llei [franquista] una hora assenyala.” Ho consultaré a un professional.