Pacma

Quan es faci el referèndum amb garanties jurídiques internacionals, tota la ciutadania (excepte, per desgràcia, els abstencionistes crònics, que sempre han superat el 20% en qualsevol consulta electoral) és cridada a definir-se per quin model de país vol: sobirà o submís. Ben cert és que un estat no acaba sent del tot independent en un món globalitzat, i menys si volem pertànyer a una Europa comunitària més solidària i amb valors. Aquestes lletres van adreçades sobretot als votants i simpatitzants del Pacma, que tenen un índex de votació per sobre de l’1%. Si hem de fer un estat nou de trinca, amb una constitució de les més progressistes en tots els àmbits, també s’hi haurà de reflectir el respecte absolut pels animals. Tota mena d’entitats, associacions i persones a títol individual estan cridades a dir la seva, i les vostres reivindicacions han de ser incorporades. El Pacma preferirà viure en un estat del segle XIX, on la fiesta nacional continua sent la matança del toro de lídia? La nostra festa nacional és Sant Jordi, amb la rosa i el llibre –dir que es mata el drac és fer trampa–. Vosaltres escollireu, però l’alternativa és clara. Aquesta reflexió també serveix per a altres partits minoritaris progressistes i persones indecises.