El dia 2 o més enllà, d’octubre

Som molts els catalans que tenim posada l’esperança que el dia 2 comenci el primer dia d’un gran futur per al nostre país i per tant per a tots els seus ciutadans. Però tot pot passar i una hipòtesi és que les coses no vagin com volem i consecutivament podem tenir convocatòria d’eleccions autonòmiques, amb la conseqüent victòria, ara, més aclaparadora del sobiranisme, independentisme o com cadascú li vulgui dir. I tornem-hi a ser: novament s’obre una continuació del procés i... sant tornem-hi.

Sembla mentida que els governants espanyols no s’adonin que facin el que facin ja han perdut. El procés independentista de Catalunya no té retorn. Una gran majoria de la ciutadania catalana ja ha desconnectat, ja és independent. Només falta materialitzar amb acords el que democràticament és present a Catalunya en la majoria de ciutadans. Malgrat algunes “bones maneres” d’alguns ambaixadors del Madrid polític, que proposen reformes de tota mena i varietat, no hi confiem, no ens deixem entabanar amb cants de sirena. Espanya no compleix mai el que promet.