Josep Tarradellas

No discutiré els elogis que des de diferents àmbits, polítics o no, s’han dedicat al president Tarradellas. Tota personalitat pública –i més si és històrica– té els seus punts forts, febles i clarobscurs. Tot és opinable.

Els que ens dediquem a la recerca històrica ens basem en documents, siguin del tipus que siguin. En una carta (signada en paper oficial el 26/04/1972) enviada a un dirigent de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, Tarradellas afirma: “...trobo més que lamentable que hi hagi catalans que, com si ens trobéssim a finals del segle passat, portats per un provincialisme incomprensible, adoptin posicions en favor de la monarquia que ens vol imposar la dictadura del General Franco...(...) Al meu entendre, en tota solució imposada, és a dir, que no neix d’una voluntat lliurement expressada pel país, els catalans hauríem d’estar convençuts que no hi tenim res a guanyar sinó molt a perdre.” I va i accepta el marquesat del Borbó franquista! Va ser un gran polític, que estimà molt el nostre país, però constatar que no és coherent que un republicà acceptés un títol nobiliari. Algú s’imagina els presidents Macià o Companys rebent una distinció reial semblant de part d’Alfons XIII? Visca la futura república catalana!