“A por ellos”

Vaig quedar astorat que gent de les Espanyes cridessin aquesta frase quan sortien las fuerzas de seguridad per impedir el passat referèndum. I quan veié el vídeo realitzat per un tricorni a dins d’un autocar ple de companys venint cap a casa nostra, la sensació va ser d’esmaperdut. Desorientat i atònit en comprovar l’esperit agressiu dels que teòricament ens han de protegir. ¡A por ellos! és una expressió d’estimació? O potser volien reflectir el que realment van acabar fent: violència, amb cops de porra a tort i a dret? En un cas i en un altre hi ha molt analfabetisme ancestral sobre la nostra nació, tarannà, cultura, llengua... per culpa del centralisme espanyol que des de fa cinc segles ha reescrit un relat per despersonalitzar-nos i fer-nos culpables de la seva espúria manera de desgovernar-nos.

La manifestació unionista, vinguda en gran part de les Espanyes, tenia com a lema: Prou! Recuperem el seny. De quin seny parlen? D’empresonar Puigdemont i Trapero? Sentir Vargas Llosa, Borrell i Villarejo em recordava, en part, els discursos dels vencedors del 1939: conjures, fanatisme, racisme, odi... I als que volem ser republicans ens titllen de nacionalistes! Ells, que anant de bracet amb neofranquistes i falangistes s’han retratat com a nacionalistes radicals espanyols!