Promeses complertes

Em refereixo a la carta de Laura Casado Cisa publicada el dia 12 d’aquest mes a la qual em sumo totalment. L’autora té tota la raó de valorar més enllà de discutir si aquestes promeses són afins al pensament de cadascú, el de reconèixer, sobretot, la coherència política del president Puigdemont i la de tots aquells a qui els ha tocat estar al capdavant del procés català i que ho han fet sense excuses per intentar negociar i treballar per tal que el poble català pogués decidir. Certament, no han estat promeses buides. Hi va haver una promesa de referèndum per decidir, que es volia pactat amb l’Estat, però la tossudesa política de l’unionisme obligà que fos unilateral, considerat il·legal pel TC, i malgrat la repressió policial per prohibir-lo, 2.286.217 ciutadans van poder votar. Les porres de la Guàrdia Civil i de la Policía Nacional han convertit en legítim un referèndum que Madrid no volia, amb un resultat favorable de 2.044.038 a favor. I en una hora que els nostres dirigents se la juguen per haver estat fidels al poble, penso que els hem de fer costat pel fet de ser polítics d’acció i no només de paraula, cosa que no solem veure.