La “democràcia” del PP

Al final, després de tot, és una pena que cap polític de l’Estat espanyol hagi tingut l’habilitat, la integritat o la decència de convertir la situació viscuda a Catalunya en una oportunitat per reinventar Espanya en una societat més igualitària. Si hi hagués hagut més dirigents polítics apostant pel sentit comú abans que pel 155, no seríem on som. Si hi hagués hagut voluntat real de diàleg, el Parlament no hauria proclamat la República. Si s’hagués cedit a acordar un referèndum pactat, no hauríem arribat a aquest extrem de fractura social. I si el PP fos un partit democràtic, no existiria tal persecució contra els polítics i les institucions públiques catalanes.

Malauradament, ara com ara ni els Jordis ni els consellers del govern disposen d’un dret tan bàsic com és la llibertat, el 155 ha anul·lat les competències del Parlament de Catalunya i la campanya electoral dels partits independentistes pel 21-D es farà des de les presons. Per això, hem de proclamar als quatre vents que els polítics independentistes no són revolucionaris ni colpistes. Simplement han complert la voluntat d’un poble digne i pacífic que és constantment trepitjat.