‘El imperio de la ley’

Els qui acumulem certa perspectiva podem deixar constància que el govern centralista sura de tics (per ser suau) franquistes en la seva actuació política, econòmica, comunicativa... I òbviament en el lèxic emprat, com el títol d’aquest escrit, que el PP, acabdillat per Rajoy, s’ha fet seu.

A l’escola de la dictadura la paraula imperio sortia tot sovint, vingués o no al cas. Frases com: Había una época que en el imperio nunca se ponía el sol; Admirable España que tu registe el imperio de los mares; Del imperio hacia Dios; Habla el idioma del imperio. Imperi era la paraula que amb més orgull el dictador (i llur tropa) emfatitzava a l’hora de presentar l’historial de conquestes.

Catalunya és una nació mil·lenària que, per desgràcia de viure al costat de l’imperi espanyol, se l’ha volgut assimilar a la llengua i les lleis de Castella; a les bones i a les dolentes. A manca d’imperi d’ultramar, som la seva colònia peninsular i volen, de totes totes, que no marxem del seu constret imperio. Consideren que som territori que els pertany por derecho de conquista, encara que ho dissimulin amb una Constitución que ho va voler deixar lligat i ben lligat. Per això fan servir la guerra judicial empresonant el nostre govern democràtic i els Jordis por el imperio de la ley!