La vergonya dels que se senten realment socialistes

Només donar les gràcies més efusives a en Quim Domingo pel seu escrit en aquest diari La Crònica, on ha descrit perfectament bé la vergonya que sent en veure com s’han degradat els anomenats socialistes actuals , de la mà i direcció del Iceta i companyia. I l’ha fet anomenant que ell havia militat en el Partit Socialista una bona colla d’anys donant per sabut que el comú denominador dels socialistes catalans havia estat l’autodeterminació del País. Realment el nom no fa la cosa, i som moltes més persones que sentim vergonya immensa al veure com està anant a la deriva el concepte inicial del socialisme, ben lluny dels que actualment amb aquest nom ara estan defensant opressions i violències viscudes pel ditxós article 155, territori mangat i mancat de tots els atributs legítims que vergonyosament ens l’han deslegitimitzat penalitzat portant a la presó pel fet d’exercir la llibertat d’expressió als nostres consellers/res, vicepresident i ANC i Omnium Cultural legítims. No acceptant en cap cas la plurinacionalitat si no només una única patria grande y libre dels espanyolistes més d’ultra dreta, aixó sí que es tradueix amb un nacionalisme radical d’Espanya. Si ; una vergonya immensa I també ràbia i tristesa pels que no n’hem estat militants, i falten molt més manifestos del personal que creia quan militava i encara ara hi creu fermament amb el que vol dir la paraula socialista. Ningú més fa proclames contra aquests impostors que s’han lucrat amb aquest nom?