Intimidació acadèmica

Aquest darrers dies m’arriben comentaris clars de docents sobre l’angoixa que ara els suposa explicar a classe conceptes bàsics de cultura i valors ètics o de ciutadania, o de socials, o de..., per si se’t denuncia a la Guàrdia Civil o al jutge. No es pot fer dignament una feina si t’amenacen quan la fas.

I ho ha promogut, sembla ser, algun ministre espanyol, dient que el professorat a Catalunya adoctrina l’alumnat, i potser ha animat a denunciar-ho.

Com es pot formar el jovent en cultura i valors ètics, i en humanitat, si fas arrencar dels apunts o dels exercicis les planes referides als drets humans, a presoners polítics, a la imparcialitat judicial, a l’ús proporcionat de la força, als drets civils, etc.?

Els docents són curosos –està recollit en el Codi Ètic aprovat el 1992, a Catalunya– en el respecte a la diversitat, la pluralitat i les conviccions de cadascú, però algú ha d’explicar que existeixen drets i valors i concretar exemples: ha existit –i potser encara existeix– la discriminació de la dona, els projectes genocides, les injustícies, els herois i els brivalls, la violència i el terrorisme, l’explotació infantil, les repressions i les dictadures, etc. Repassant algun llibre de text, veig que estan força ben tractats aquest temes.

Aleshores, per què atemorir així –en general, globalment– els docents?

La vocació acadèmica, i l’obligació moral, és educar: això n’espera la societat, i no pas uns “ninots” sota pressions mediàtiques o de terror.