Els arguments dels partits unionistes

Resto astorat de les intervencions dels líders dels partits unionistes a Catalunya, tant a la premsa, com a les emissores de ràdio, com a les de televisió. El que diuen, ja s’ho creuen ells mateixos?

Millor que no s’ho creguessin, que no ho sentissin. Les seves paraules, els seus gestos, en el fons del que expressen, hi veig rancúnia, a vegades directament odi.

Com poden voler convèncer els que no pensem igual que ells?

Amb els seus arguments la fossa entre independentisme i unionisme la van fent més ampla. Cada vegada que obren la boca ens allunyen més de l’Espanya que pregonen. Però què presenten?

S’adonen que rere les seves paraules no hi ha res consistent? Que tot és retòrica buida, vana, només legalista, sense cap projecte engrescador.

Hom troba a faltar polítics amb sentit d’estat, no de vol gallinaci, que només volen arreplegar un grapat de vots. Que només parlen per als de la seva clientela. I els altres?

Com ens volen persuadir que anem errats amb totes les barbaritats que diuen! Cada vegada més percebo que és una realitat allò de: atado y bien atado. Que Déu ens agafi confessats pel que ens pot caure de més a sobre, si no guanyem en les eleccions del proper dia 21 de desembre.