Estimar la teva gent

Noruega és un país amb pocs habitants i potser més fàcil de gestionar. Però vull anar més enllà dels habitants que pugui tenir un país i apel·lar a la voluntat i generositat que cada govern hauria de tenir cap a la seva gent. Aquest país era pobre, però tot va canviar quan l’any 1969 van trobar-hi gas i petroli i va passar a ser un país molt ric fent molt rics els seus habitants. El secret és que l’estat ha socialitzat els guanys. Tots els ingressos del petroli van a parar a un fons de pensions on es calcula que hi ha guardats 1.000 bilions de dòlars, garantint així les pensions actuals i de futures generacions. A Noruega hi ha pocs pobres, però també hi ha pocs rics. És una societat molt igualitària i molt poc jerarquitzada. L’atur és d’un 4%. L’educació és el tema prioritari per a tots els partits polítics. Les escoles i universitats són públiques i gratuïtes per a tothom. Exporten el petroli i el gas i usen els guanys per generar energia renovable. És un país ric, però ha sabut explotar la seva riquesa –cada país té la seva– i repartir els diners entre la seva gent. De ben segur que tenen coses a millorar, la perfecció no existeix, però aquesta manera de fer és el que fa que Noruega no sigui un país qualsevol.