Cartells de cinema, cartells d’autonòmiques
Tot mirant la nostra recent història es fa palès que els dissenyadors dels pòsters de cinema han estat una font d’inspiració per als publicistes de cartells electorals.
En aquestes autonòmiques hi ha cartells individuals amb les cares de primer pla dels líders, d’altres acompanyats aquests per gent de la candidatura, n’hi ha amb la singularitat que no hi ha cap líder ni representant del partit, a d’altres es visualitza la panoràmica d’un entorn o situació que pot fer córrer la imaginació.
Les mirades, els posats dels candidats, els llocs escollits transmesos en els cartells anunciadors, entenc que els experts dissenyadors amb els seus treballs de camp han tingut clar el què i com la recepció d’aquests pot influir en els votants. Però si em permeteu una recomanació i si teniu a l’abast cartells de pel·lícules com: Rebelde sin causa, Cuatrocientos golpes, Llega un jinete libre i salvaje, El candidato, Sin perdón, Sissi, Novecento, Dos hombres y un destino, El tercer hombre, Horizontes de grandeza, Serpico. Retorno al pasado, 24 horas de Lemans, 1-2-3, Gigi, Centauros del desierto, Sonrisas y lágrimas... bé directament o entre línies ben segur que hi veureu alguna relació.