Any Fabra

Enguany, el 20 de febrer i el dia de Nadal, es compliran 150 anys del naixement i 70 de la mort, respectivament, del mestre Pompeu Fabra (1868-1948), restaurador, vivificador i codificador de la llengua catalana moderna. El més gran dels insignes refugiats va morir d’un atac de cor a Prada de Conflent, tornant de celebrar el Nadal amb la família. Per tal com ostentava el títol de professor honoris causa per la universitat de Tolosa de Llenguadoc, l’Ajuntament va muntar una capella ardent i durant tres dies va ser vetllat el seu cos embalsamat. Segons els testimonis, quan es van celebrar els funerals a l’església de Prada, el mestre Pau Casals primer va tocar a l’orgue una marxa fúnebre i, en acabat, va baixar portant el seu violoncel i, a tocar del fèretre, va interpretar Vine, dolça mort, de Bach; i una nadala popular catalana, El cant dels ocells. Per la transcendència col·lectiva de la seva obra, cabdal, decisiva i constructivament revolucionària, penso que el 2018 hauria de ser d’una manera oficial l’any Pompeu Fabra.