Les balances

De petitet la mare em manava anar a comprar. Els productes es venien a granel: els llegums, els cereals, la farina, etc. L’Angeleta, la dependenta i mestressa de la botiga, era una punyetera, quan pesava els productes se servia d’unes balances i sempre encertava el pes a la primera, fins que un dia li vaig descobrir la trampa, posava el producte en una paperina, sempre quedant una mica curt, posava la paperina a la balança i dissimuladament amb el dit empenyia el plat de la balança i, sorpresa!, el pes exacte a la primera.

Ara em passo al camp de la justícia, que d’un temps ençà sembla que hagi perdut el prestigi, si tenim en compte que hi ha processos que s’han fet eterns, casos Millet, Bárcenas... en què sembla que esperen que els delictes prescriguin. D’altra banda, quan es tracta de gent honrada i pacífica, que estan defensant els drets dels catalans amb la majoria absoluta per governar, a aquests se’ls priva de llibertat amb una immediatesa sorprenent i amb les condicions més adverses possibles. Diuen que els posen a la presó per risc de fuga i crec que és per venjança, perquè la presó de la Roca del Vallès podia haver complert aquesta funció perfectament i els familiars s’haurien estalviat uns quants desplaçaments innecessaris per visitar-los a la “capital del reino”. Algú pot dir que això no és venjança?

Quant a la justícia, que està representada per una balança en equilibri, diria que algú fa com la botiguera que hi posa el dit i la decanta cap on li convé fent perdre l’equilibri.