Pobresa

Som a l’època dels eufemismes; aquí vam començar amb el “dret a decidir” per no dir “autodeterminació”. En un àmbit diferent ha fet fortuna “pobresa energètica”, tant que per pal·liar-la s’han emès fins i tot lleis o decrets; aquest matí he sentit un nou terme, ni més ni menys que “pobresa farmacèutica”, apa!, i la persona que ho deia, dintre la innegable bona voluntat per combatre-ho explicava que hi ha qui ha de triar entre aliment i medicament. Tant costa dir les coses pel seu nom?; tant costa dir “pobresa” sense cap adjectiu? Em sembla que és ben evident que qui no pot pagar la llum també té problemes per comprar medicaments, per canviar-se el calçat, per pagar el lloguer o la hipoteca, per comprar menjar o per comprar-se roba nova per més que ho necessiti. Hem de inventar-nos un tipus de pobresa per a cada cas? No siguem ridículs i diguem les coses pel seu nom: pobresa és pobresa, al nostre país malauradament hi ha pobres, hi ha gent que no pot pagar-se les necessitats més bàsiques. Em sembla que la millor manera de combatre-ho és dient-ho així.