Vergonya aliena

Es diu així quan considerem que algú fa el ridícul davant el públic o persones que assisteixen a un acte, sigui una conferència, un concert amb gall inclòs... Les situacions poden ser diverses, però la persona que escolta i/o assisteix sent vergonya, se li posa la cara vermella perquè el ridícul que fa el protagonista d’alguna manera et dol i veus que no té la categoria que esperaves. Recordo que una vegada el gran escriptor Camilo José Cela davant un micro li van demanar si volia cantar alguna cosa. I ho va fer tan malament i amb galls que vaig quedar, i era a casa (era a la televisió), tota enrojolada veient que una persona de la seva categoria quedava tan malament.

Doncs bé, aquest tipus de vergonya fa dies que m’envaeix quan veig els pobres mossos i policies burxant clavegueres, obrint paquets dels maleters dels cotxes... Quina degradació! És que la vergonya s’ha perdut del tot? I no és que els que ho manen em siguin gens ni mica simpàtics, al contrari, però actes com aquests manats pels que governen tota una nació (o ho fan veure!) són senzillament denigrants. Consideren que qui busquen és una rata? Si us plau!: prou de fer aquests espectacles tan denigrants just per a ells que temen que un sol home els faci la punyeta. I si vol ho farà per més que escorcollin i malgastin tants diners que serien més necessaris per a obres socials. Semblen talment quatre arreplegats sense seny. O potser ho són en realitat? L’assumpte fa pensar...