Què amaga el CIC?

No sé si el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) té una agenda oculta. No sé si volien aplicar un 155 quan encara ni existia. Però ja “en tinc la pipa plena”. La nit del 6 de setembre del 2017 el CIC anunciava la supressió de la història de la filosofia com a opció general de la selectivitat. Això la humilia i la deixa ferida de mort com a matèria clau. Hem lluitat molt des d’aleshores per saber què ha passat, i de qui va ser la decisió: opacitat 100%. La resposta estàndard de la Sra. Jou, la secretària general, insisteix que és “per al vostre bé”: aquest “paternalisme” –tal com diria J.S. Mill– em treu de polleguera. Conculquen la llibertat d’elecció de més de la meitat dels 25.000 joves catalans que fan la selectivitat anualment i afecta greument l’ensenyament de la filosofia al batxillerat: ¿o és que ells estan a primera línia? Una carta recent, signada digitalment el 29 de gener, rebutja una moció emesa per la Diputació de Girona. No argumenten quasi res. Em pregunto: els han coaccionat des de Madrid? Si no, ¿poden publicar els vots o, si no, quins membres del CIC hi han intervingut, i el lloc i data de l’acta amb el resultat? Si aquestes dades se’ns amaguen, és causa d’alarma social: ¿en mans de qui estem els ciutadans i l’educació? ¿No era la transparència un dels objectius del nostre govern? O ja no? Si volen destruir la filosofia no ho facin d’amagatotis: estan arruïnant una de les bases de l’esperit crític del jovent, ens ataquen el país.