Aclariment

El 21 de gener es va publicar al suplement de Cultura, a la secció Darrere les bambolines, una entrevista a Carles Pujol, constructor d’escenografies. Com que la conversa va ser llarga i va ser necessari resumir-la (òbviament) voldríem matisar que: Carles Pujol vol reconèixer la feina de les persones que, desinteressadament han fet, fins ara, les carrosses per a la cavalcada dels Reis de Sant Cugat. El Teatre-Auditori Sant Cugat –no se’l coneix com a Centre Cultural des de fa una dècada– ofereix les escenografies a preu de mercat, com qualsevol altre taller professional. Les millores tècniques en la indústria (i que podem aplicar a la creació d’escenografies) són constants, com poden ser les impressions digitals o la robòtica, per exemple. L’encàrrec de Spamalot es va fer amb centenars de plànols, tot i que el disseny es va haver de fer a correcuita. Després de veure la funció a West End, tot just van passar quatre mesos per poder veure el castell instal·lat al Teatre Victòria. A Spamalot, concretament, el constructor va poder provar la tècnica d’endurir el porexpan amb un ruixat de resina de poliuretà (en lloc de l’enfibrat habitual). L’alternativa hauria estat recórrer a algun material mes fàcil de treballar com pot ser la fusta, sacrificant l’aparença de pedra. Quan convoquen constructors d’escenografies a reunions per decidir a qui encarreguen un projecte, sovint hi ha efectes que els dissenyadors d’escenografies no han resolt tècnicament. Els constructors hi aporten idees i solucions per a cada cas.