Girona creu en les entitats socials?

Aquesta setmana s’ha complert el que era un rum-rum a Girona: l’ampliació de places del servei d’estacionament amb limitació horària. Interessant perquè avui ja no recordem el que es va votar en el ple del 14 de desembre del 2015. Amb vots de CiU i la CUP, es va aprovar la municipalització de les zones blaves i verdes per motius d’urgència. M’agradaria recordar els acords obtinguts en aquell ple: assumir la gestió del servei i subrogar el personal que el prestava, assumir el compromís corporatiu que la gestió de noves zones d’estacionament regulat vagi a càrrec d’empreses del tercer sector, els majors ingressos derivats pel canvi de gestió directe es destinarien al pla de mobilitat, el pla d’accessibilitat i si s’escau, a subvencions a projectes del tercer sector. I per raó de l’especial singularitat d’aquest servei, la substitució del personal hauria d’ésser així mateix amb persones que acreditin estar en disposició del certificat de discapacitat.

Ara que ja han passat dos anys més, podem dir que l’Ajuntament no ha complert els punts. Seria molt llarg d’explicar-ho punt per punt, però el resum és que encara no sabem quins guanys econòmics reals ha tingut la municipalització de la zona blava i si ha sigut tant beneficiós per la ciutat com ens van dir. Sí que sabem, amb aquesta ampliació, que no han donat l’opció a cap empresa del tercer sector de gestionar-la. Que les subvencions a projectes del tercer sector no s’han incrementat i que al final es va haver de crear a correcuita una borsa laboral per a persones amb discapacitat per poder optar a una feina en les zones blaves i verdes. En canvi, sí que hem vist com han anat sortint concursos per gestionar les aplicacions de gestió de denúncies dels vigilants, la recaptació de les màquines i no m’estranyaria que aviat en sortís un per al manteniment dels parquímetres. Tot això abans ho feia la concessionària, per tant caldrà restar-ho dels guanys que suposadament en treu la ciutat. I com sospitàvem, cap d’aquests concursos amb clàusula social.

Resumint: les entitats del tercer sector a la ciutat de Girona cada cop atenem més gent però cada cop podem treballar menys a la nostra ciutat. Es creen protocols de clàusules socials en la contractació pública, però poc efectives. I la gran pregunta segueix sent la mateixa: Girona creu en el tercer sector i en les entitats que treballen per als col·lectius més desfavorits? Les entitats del tercer sector comencem a estar farts que tot siguin bones paraules però poques accions. Girona es mereix una manera de fer més social i responsable. I sobretot, que els acords dels plens es compleixin i no quedin en només paraules de cara a la galeria.