Soc de la televisió de tota la vida

Fa molts anys, els més joves ens trobàvem a casa d’algun veí per veure la televisió, que encara era en blanc i negre. Aquell descobriment va ser important però a poc a poc vàrem veure que estàvem massa pendents de la programació, que no era gaire variada i ni de bon tros massa estimulant. Per raons que no venen al cas, gairebé tots ens vàrem rebel·lar contra aquesta comoditat mental! I de cop vàrem viure situacions de moviment entre tots nosaltres. Com que no hi havia mòbils, els contactes entre nosaltres eren més reals. Quedàvem en un bar musical o en un bar de copes i després decidíem el camí a seguir i sobretot realitzar els pensaments de tots plegats (escriure, fer fotos, música, filmar, teatre, etc.). Hi havia un intercanvi d’idees in situ i després cadascú seguia el que més li convenia. La mobilitat “intel·lectual” era molt real. Ara això ja no és possible per raons òbvies: internet, mòbils, xarxes socials, etc. Però jo em pregunto: hi haurà una revolució com la nostra en contra de tanta comunicació “superficial”? Un moviment que valori més els fets reals que els virtuals que a poc a poc van minvant l’energia creativa de tots plegats?