La guerra freda cultural

Al final de la Segona Guerra Mundial s’inicià la guerra freda –que ara és anunciada novament, ai!– en què el món de la cultura i les arts europees va quedar supeditat al dictat de la CIA, la qual organitzà els “congressos per a la llibertat de la cultura” (sic) en els quals les arts figuratives –pròpies de la cultura europea– quedaven abolides per tal de ser substituïdes pels inextricables gargots i esoterismes abstractes que formen l’anomenat art contemporani esdevingut l’art únic, oficial i acadèmic –exalçat, publicitat i subvencionat per les institucions públiques, ja que altrament no existiria– en els països que avui constitueixen la Unió Europea. És evident que aquell terrabastall va constituir un atemptat a la llibertat d’expressió artística i cultural. En el llibre La CIA i la Guerra Freda Cultural de la investigadora britànica Stonor Saunders s’hi explicita el perquè de tot plegat.