No sacrifiquem Lluís Salvadó

El masclisme és una actitud totalment reprovable de superioritat i menyspreu vers la dona que tots hem de combatre. És com la lluita contra el racisme i com la que cal mantenir encara contra l’esclavatge i el colonialisme, malauradament no totalment superats. Però no és fàcil eliminar de les nostres conductes tot vestigi de masclisme. En aquest procés, que mai no es pot donar per acabat, apareixen a vegades comportaments contradictoris i incoherents. Ens ha passat a tots i ens pot passar encara, i més en l’espai privat d’una conversa informal. No ho defenso en absolut ni és per estar-ne orgullosos. El conegut comentari d’en Lluís Salvadó és una broma de mal gust que mostra fins a quin punt no tenim del tot clar que un gest com aquest és significatiu. Per això cal criticar-lo i reclamar-ne una disculpa i una rectificació. Això no seria suficient si es tractés d’un acte dirigit personalment contra algú, però no és el cas, i no podem desqualificar una persona per aquest sol fet aïllat. Una sanció més forta no em sembla raonable. Potser seria oportú tenir present aquella reflexió d’en Raimon Panikkar, home savi, que l’Antoni Bassas ens recordava en una entrevista recent: “Pitjor que ser esclaus dels nostres vicis és ser esclau de les nostres virtuts.” I, francament, en aquest cas tampoc em sembla lògic donar una satisfacció a aquells que espien i filtren una conversa privada sense cap mena d’escrúpol ni de respecte per la intimitat. A ells els importen un rave el masclisme i els drets dels altres. El seu únic objectiu és atacar l’independentisme i fer fora del seu important càrrec un professional molt ben preparat que hi està compromès. No els posem les coses tan fàcils!