‘50 tones de terror’

No puc dir que l’article 50 tones de terror del dijous 15 de març m’ha recordat el que va passar a Barcelona fa 80 anys, perquè els que ho vàrem passar no el podrem oblidar mai. El bombardeig va començar al vespre del primer dia. Recordo que la meva mare i jo rentàvem els plats del sopar. Érem al c/ Aribau, entre Diputació i Consell de Cent, i durant aquests tres dies va caure una bomba a Muntaner-Aragó i a Consell de Cent, on hi havia les oficines del Barça. Al jardí de la universitat van caure dues bombes i a Balmes-Gran Via, la gran destrucció. Recordo que un gerro que hi havia sobre una taula va explotar. No va quedar cap vidre sencer en tot el barri. Churchill va dir que érem molt valents, no deuria sentir els xiscles que fèiem. Al cap d’un moment el carrer Aribau es va omplir d’ambulàncies i camions que portaven els cossos destrossats cap al Clínic. L’horror va durar tres dies. I pensar que, al culpable d’aquests assassinats, el portaven “bajo palio”.