Guerra

És el que augurava diumenge el senyor Valls, per culpa dels nacionalismes, en un to de veu teatralment dramàtic que feia feredat. A aquest senyor, a qui SCC li deu pagar força bé els bolos, se li hauria de preguntar com els nacionalistes (independentistes) catalans faríem la guerra. Fa anys que sortim al carrer per milions i encara que sigui un tòpic dir-ho no hem tombat ni una paperera; no tenim exèrcit, ni ganes, no tenim armes; el dia 1 d’octubre els modèlics i exquisits deixebles del senyor Zoido ens van apallissar amb porres, bales de goma, gasos, puntades i cops de tota mena; les nostres armes eren perilloses urnes de plàstic i paperetes de vot; no en tenim ni en volem d’altres. Guerra? Democràtica, cívica i pacífica, la que calgui, de l’altra, res de res; aquesta és dels estats (no nacionalistes, és clar!) que ell tant venera. Per cert, tan preocupat que està per segons quines coses, potser que hi estigués també per saber d’on surten els diners que li paguen per venir a fer el paripé i dir les boutades que diu; de les quotes dels setanta o vuitanta socis de l’entitat, ho dubto.