El lector escriu

Combatre la paraula

El legítim combat de la paraula dissonant o dissident no ha de venir de cap altra força que no sigui la de la pròpia i poderosa paraula, que permet, a través de la discussió i el diàleg constructiu, la legítima confrontació d’idees i principis en un marc de llibertat. És covard, doncs, qui refusa el gran poder de la paraula i s’amaga rere la força bruta o fins i tot legal per combatre determinades dissidències o dissonàncies fruit simplement de la lliure expressió d’un individu o col·lectiu, ja que amb això denota tant una gran debilitat moral com una manca de coratge. La grandesa de l’individu o de certes entitats supraindividuals rau i es pot mesurar en la major o menor capacitat de resoldre les seves diferències i conflictes a través de la paraula en lloc de la força. Per contra, la incapacitat de trobar en aquesta (la paraula) el seu intrínsec gran poder de diàleg i convicció, condueix a un irracional ús de la força absolutament impropi en qualsevol context que presumeixi de llibertat. Mentre que democràcia i paraula són sinònims de llibertat, la força s’associaria més a un altre antagònic sistema conegut com a dictadura.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia