Carta d’una àvia

Estic desorientada. Em sembla que fa tres mesos vam anar a votar en unes eleccions imposades, sí? Com que ja soc gran, de vegades penso que perdo la memòria. I, oi que els partits a favor de la República van guanyar? Sí, perquè és el que volíem la majoria: que es restituís el nostre govern i el nostre president. Ja ho sé que no pot tornar, que me’l volen posar a la presó. Ara, ens trobem amb un home sol davant d’Europa, davant del món, defensant la nostra posició, reivindicant la República i el dret a determinar el nostre futur, el dret a deslliurar aquest poble antic que ha vist els seus drets fonamentals trepitjats una vegada i una altra. I moltes iaies, com jo, amb la il·lusió trencada, frustrades; ens semblava que ho teníem a tocar i hem reculat a temps foscos. Ja no ho veurem! I moltes iaies, com jo, veient com tothom es llança els plats pel cap tal com vol l’Aznar. Tristíssim! Però, moltes iaies, com jo, intentem alimentar una petita flama: es posaran d’acord, tindrem govern, el president tornarà i trencarem les cadenes, les del 155 i altres.