Generositat

Era més que previsible el no de la CUP a investir president Jordi Turull. Ho havien advertit, i nosaltres, tossuts que tossuts, quan els de la CUP una cosa que no són és ser imprevisibles. Ara encara tenim dos mesos i només ens pot salvar de caure en mans dels unionistes la generositat d’aquells que tenen la clau per desllorigar l’embolic en què ens trobem, i alhora no ser esclaus dels intolerants. La generositat és del tot necessària, diria que d’obligat compliment, renunciar a l’escó per no dependre de la CUP. Em dol, em fa mal la paraula renunciar, però més mal faríem al país anar a unes eleccions plenes d’incerteses i d’interrogants. Diputats que han renunciat a l’escó segurament dolguts per la situació que viu el país sota les urpes d’un estat neofranquista que s’ha penjat el rètol de democràtic. Independentment de qui sigui el president, el 155 no se’l deixaran perdre, subliminar però desgraciadament el mantindran ben viu. El problema és una qüestió de números, sumem i deixem fora del pacte els de la CUP; si no, no ens en sortirem. En la vida hem hagut de renunciar a moltes coses per mantenir la flama de la supervivència i de la tolerància. Si som capaços de fer-ho per salvar la feina; altres, la família, etcètera, per què no podem fer-ho pel nostre país?