Al toll del sot

Aquí és on polítics espanyolistes han caigut amb els seus exabruptes i mentides veient la fortalesa que està prenent, en hores tristes i de dolor, la majoria del sobiranisme republicà! Davant l’exili i l’empresonament de bones persones: silenci, somriures d’escarni i/o declaracions indignes! A casa em van ensenyar a ser educat, però parlar clar i català. Amb la petició d’extradició del president Puigdemont, les sangoneres bífides d’odi vomiten: “ximple, fugat, pròfug, delinqüent, colpista...” Ja sabem que en temes espanyolistes els unionistes van de la maneta, bruta del fangueig de les clavegueres. Uns no neguen que són neofranquistes i els altres aplaudeixen amb la boca petita. Tots aquests avalen una justícia (?) grapejada! Voldrien que com a poble ens agenolléssim als seus dogmes feixistes de Dios, Patria y Rey.

Els no esbiaixats sabem que la llei ha d’estar supeditada a la democràcia popular, no al revés, com volen els carbasses, camises blaves i els d’un vermell descolorit; aquest darrers submisos als designis del seu real i reial PsoE. Els unionistes creuen en la democràcia orgànica del 155! A fe de món que ens en sortirem, pacíficament, de manera activa i nombrosa. És un camí sense tornada, per dificultats que ens posin. Visca la futura república catalana!