I ara què?

Sí, ja ho sé, torno a preguntar: “I ara què?” Cada dia hi ha més polítics nostres tancats a la presó o exiliats. És com un malson, és tan increïble... No m’ho puc creure. I per una nit els carrers han estat nostres. I ara què? Ja està? Ja podem tornar a casa? No és des de casa com guanyarem aquesta lluita. Només nosaltres farem que els nostres polítics tornin a casa i que els carrers siguin per sempre nostres, de tothom, pensi el que pensi, perquè és així com són les coses en democràcia. No els podem fallar i si fa falta anirem a les presons a exigir el seu alliberament. Ni un pas enrere. Som nosaltres els qui hem d’escollir el nostre president.