Catalunya plural

La població de nacionalitat estrangera resident a Catalunya puja aproximadament a 1.200.00 persones Un exemple pràctic l’he viscut aquests dies en el següent escenari: una parròquia de barri d’una ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona. En un acte religiós on l’oficiant principal era italià i els dos ajudants, un de romanès i un altre de guineà. Entre el centenar d’assistents, aproximadament la meitat persones joves, hispans o subsaharians. El problema territorial actual Catalunya-Espanya no pot durar gaire més. La pau que el substituirà haurà de pensar a utilitzar en positiu aquesta diversitat de persones, ciutadans que haurem d’incloure en el desenvolupament social i econòmic català, una mà d’obra per reconstruir el lema un sol poble. Sent un problema tan important que caldrà abordar, quan els nostres polítics tracten el futur, per què no en parlen ni el mencionen mai?