Ara l’himne

El ministre de l’interior considera que xiular un himne (l’espanyol, naturalment) no és llibertat d’expressió sinó un acte de violència. Curiós concepte té aquest senyor de la violència. Sigui dit de passada: jo no xiularia cap himne, com no sóc gaire entusiasta tampoc ni de les banderes ni dels himnes, siguin quins siguin.

Hi ha, però, en tot això, una banalització de certes paraules (violència, terrorisme...) que comença a ser molt preocupant. Ho estem veient gairebé de forma diària. És injust i injustificable. Trobo que és un insult per a tots aquells i aquelles que sí que han patit realment actes violents. No sé què pensar: la desmesura amb què actua l’Estat l’apropa cada vegada més als límits de l’absurd. Volent fer por deriva cap al ridícul més espantós. Però és un ridícul que es rabeja en la crueltat i la revenja.