Inés, Inesita
Per fi sap vostè el que significa que et dolgui l’ànima quan algú t’ofèn sobre la teva identitat. No, no està gens bé. Però li recordo que com a catalans hem hagut de suportar aquest odi tan arrelat, tan incomprensible i tan infundat, però sense dissimular i a sobre amb gatzara. Fa segles que suportem missatges de polítics i intel·lectuals espanyols que han germinat en generacions senceres creant un pòsit del qual ni tan sols es plantegen el perquè. Però per si se n’oblidessin, ja se n’encarreguen els mitjans de comunicació, de vilipendiar-nos amb rebuig, ironia i mala llet. No fos el cas que se’ls acudís defensar-nos. I vostès tenen tota la raó: fins ara cap president català ha estat el president de tots els catalans, perquè alguns que se senten espanyols mai l’han acceptat com a tal. Exactament com no seria vostè presidenta d’uns quants com jo, que només ens sentim catalans. I és que això és la democràcia. El cas és que fins ara els presidents han respectat els unionistes; en canvi, vostès sí que han atacat, menyspreat i repudiat els independentistes. No entenc per què s’obstina a governar a Catalunya. Presenti’s com a candidata a Aragó, per exemple; allà sí que tindria tots els vots i aclamacions. Després de tot, tinc la sensació que a vostè, de Catalunya, li agrada tot excepte els catalanoparlants i tot el que fa ferum de catalanitat. I, per acabar, tinc amigues unionistes i ni tan sols vostè aconseguirà que me’n separi.
Girona