La llei, l’ordre i la democràcia

De lleis n’hi ha moltes al món i a la història. No cal fer una recerca gaire profunda per conèixer moltes atrocitats fetes amb la “llei a la mà”. Les que són democràtiques tenen com a objectiu garantir els legítims drets del poble i les seves necessitats de cada moment històric. És poc democràtic interpretar la llei restrictivament i autoritària o modificar-la per mantenir l’statu quo del poder que l’aplica en contra de la voluntat majoritària del poble. No és cert que la llei s’ha de complir cegament, abans i després hi ha la legitimitat democràtica. Si una llei és injusta s’ha de desobeir. Fins i tot l’exèrcit franquista, en el qual vaig fer la mili obligatòria, em va informar d’això. El problema era i és que has de comunicar aquesta desobediència legítima a l’autoritat que precisament et vol esclafar amb la dita llei, i així estem a l’Espanya borbònica del s. XXI. Desobeir té uns riscos, però acatar pot sortir molt car a la llarga (per exemple la dita llei mordassa...), no cal ser jurista ni polític per entendre això ni tampoc que l’Estat espanyol procura per tots els mitjans fer-nos creure el contrari.