Qui la diu més grossa?

Sento que la desconfiança s’ha apoderat, si més no, dels que seguim entusiastes les novetats que ens brinden últimament els partits polítics, així com també els no tan desconeguts ministres que actualment formen part del govern d’Espanya i que pretenen tornar a la palestra morint matant al preu que sigui i rebi qui rebi, sense ni tan sols sentir una guspira de vergonya quan deixen anar frases lapidàries per la seva boca.

Si ja costa d’entendre que qui ha estat ben rebut i s’ha guanyat bé la vida a la nostra terra en digui fàstics per un populisme, al meu parer, molt mal entès, ja és absolutament incomprensible que els nascuts aquí parlin amb aquesta ira que no condueix més que al sentiment d’odi que tant s’omplen d’afirmar que sentim nosaltres quan no és més que el seu reflex.

Queda palès que no senten seves les arrels i que venen l’ànima als depredadors a canvi de viure còmodes a costa d’altres.

Esperem que sobre la rauxa guanyi el sentit comú, i que a alguns avui ben posicionats no els pugin tant els fums que haguem de reformar amb urgència les xemeneies de l’estat.