Quan no perdre és guanyar

“De lo perdido, saca lo que puedas” diuen els castellans. El pragmatisme és un bon recurs en un cul-de-sac sociopolític i, a vegades, cal sacrificar certs ideals per salvaguardar-ne d’altres tan o més importants. Així doncs, potser faria bé l’independentisme d’aplicar-se el castís aforisme i adaptar-se al decurs dels esdeveniments, tot revisant amb flexibilitat –sense perdre la fermesa– part dels seus postulats més rígids, per tal d’evitar mals majors i alhora atènyer béns menors. En l’aritmètica de l’èxit, sovint no voler renunciar a res és la millor manera de perdre-ho tot. Potser ara és, doncs, un millor moments per “seduir” l’Estat i recuperar part del terreny perdut, però sense ambicionar més del compte per, com a mínim, conservar els avenços competencials aconseguits les últimes dècades. A vegades, no perdre és una manera de guanyar. Tinguin la saviesa suficient per detectar-ho i la intel·ligència necessària per no desaprofitar-ho.