Serrat

Fa temps va sortir una caixeta amb cançons catalanes de Joan Manuel Serrat. Em va fer gràcia, i la vaig comprar. Potser per alguns és un cantant en certa manera “maleït”. Però a mi m’ha quedat el record d’aquelles primeres cançons catalanes que sentia per la ràdio i que em van agradar molt; algunes de molt antigues, com ara El testament d’Amèlia, La dama d’Aragó, La presó de Lleida, que em va emocionar, pensant en els nostres presos; alguna que es va fer molt popular, com ara Paraules d’amor, i tantes altres, com ara Cançó de matinada. Encara no les he escoltat totes, però sí que n’hi ha alguna de molt valuosa. És llàstima que sembla que s’hagin oblidat, però l’incident de l’Eurovisió ens va deixar a tots els catalanistes perplexos.