Estiu a l’ombra

Crec que anem per bon camí després de la decisió del tribunal superior de Schleswig respecte a suprimir el delicte de rebel·lió del president Puigdemont i deixar només el de malversació, però també penso que encara no està tot el peix venut. Amb els esdeveniments que portem a l’esquena respecte al sistema repressiu del govern espanyol quan no senten el que volen, no ens hem de confiar i caldrà veure quina serà la peça que mouran quan es vegin atrapats pels seus mateixos paranys. Si bé juguen a la mateixa partida, per a uns les regles del joc disten molt de les dels altres, on no tot s’hi val, però queda ben palès que com més surrealista és el relat més els convenç, sense ni tan sols sentir vergonya ni cap mena de recança. Sincerament, per molt bones intencions que sembli apuntar el govern del president Sánchez, encara m’ha de convèncer amb fets i no amb paraules que no són els mateixos gossos amb diferents collars. Amb tot això i sense adonar-nos-en, contínuament rivalitzem sobre fets que erròniament normalitzem, convertint l’existència de tots plegats en un ritual de queixa constant que no ens tocaria pas resoldre a nosaltres sinó als nostres representants polítics escollits legalment a les urnes, uns des de l’exili i uns altres encara empresonats sense poder desenvolupar amb garanties la seva tasca.