La perversió de la justícia

Ara resulta que si penjo al carrer un cartell, pancarta o llaç groc i darrere meu ve algú disconforme amb el meu missatge i el destrueix, no està impedint que jo em pugui expressar lliurement sinó que està exercint el seu dret a expressar-se.

És increïble! Així ho ha dit amb aquell somriure María José Segarra, la nova fiscal general de l’Estat. I aquesta ha estat designada pel PSOE! Segons la seva lògica, si jo m’oposo que algú estripi el meu cartell o pancarta, qui ataca la llibertat d’expressió soc jo i ell és la víctima.

Això és una aberració. El dret d’expressió de qui està en contra d’un missatge no pot suposar mai impedir-ne la divulgació, sinó exposar també lliurement la seva opinió.

Un tema diferent és que el dret d’expressió als espais públics requereixi una certa regulació.

Per exemple, per evitar la saturació i degradació d’aquest espai caldria posar un límit raonable als llocs i al temps d’exposició dels cartells, pancartes i altres elements utilitzats. També els de les campanyes electorals i la publicitat. I si això no es compleix cal sancionar els responsables. També caldria retirar aquells missatges que inciten a la violència o la justifiquen. Però el que ha fet la fiscal general és donar una cobertura “legal” als actes dels grups potenciats per Ciudadanos i el PP que no solament ataquen la llibertat d’expressió, també sovint practiquen la violència amb l’objectiu de provocar enfrontaments en la societat catalana.

Una nova forma de perversió de la justícia que ens ofereix aquest “Estat constitucional i de dret” on vivim. Una més.