Opinió

Pals i el Cercle Català d’Història

Pals i el Cercle Català d’Història (CCH), Colom i Pals, una descoratjadora cursa sobre “qui és el primer i únic” de trobar-ne evidències. Que sàpiga, els primers estudis que ja posaven a la diana “colombina” el Pals empordanès els devem a la Teresa Baqué i Estadella i, a finals dels 80, a Llorenç Gandol i Domènech. Després, conferències de J. Bilbeny, a partir del 96 i una de C. Parellada el 1997, a Pals. Cal reconèixer també la tasca de sensibilització i de divulgació que han engegat el CCH i l’INH; i abans amb la FEHC. Ara, el 20 de juliol, a El Punt Avui, E. Sans i J. Ullán, del CCH, informaven de les seves ponències al 56è C.I. d’Americanistes. Doncs bé, tant la dada d’un “Pals a 700 milles de Granada...” (que n’existeix traducció al català per cortesia del prof. Filippo Melis –UdG–) com la d’un gravat del Pals costaner del s.XVIII, són algunes de les dades que –qui aquestes ratlles subscriu i en dossier privat– ja va lliurar a Eva Sans a inicis del 2007, com també a J. Bilbeny (FEHC) el 2006. Reiterat tot al 7è Simposi d’Arenys de Munt (J. Bilbeny) on també hi assistí Sans. Eren, per tant, dades rellevants i conegudes i calia citar qui les va aportar. Si es critica la censura, cal coherència. També, haver llegit la llei de la P.I. del 12/04 del 96.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.