Hem de cuidar els nostres fills d’immigrants

Tinc la gran sort de poder conviure amb conciutadans nouvinguts i d’explicar-nos les nostres vides, totes elles prou dures en contrast amb la meva, que ha estat d’una catalana d’una classe social treballadora. La nostra societat actual ha estat formada per un sistema humanístic basat en l’aportació de la Revolució Francesa on la mainada està considerada com a éssers purs i que no s’han de malmetre, sinó educar en la llibertat. Els fills dels nostres immigrants tenen l’oportunitat de gaudir d’un ensenyament públic on, igual que tothom, aprenen els continguts tot preguntant-se el perquè de les coses des de la perspectiva científica. Això els configura un pensament racional i científic que, moltes vegades, no és el mateix que han tingut els seus pares i mares. Viure en un poble més o menys petit et dona l’oportunitat de poder conviure amb molta diversitat de gent i observo al meu voltant i no veig la barreja necessària per a l’intercanvi de vivències i convivències. A aquests nous catalans i catalanes que des de ben petits omplen les nostres viles no els veig prou barrejats: en la festa major s’agrupen culturalment. Què fa la societat catalana per fer participar de tota la seva riquesa tots els convilatans? Com construirem la nostra república igualitària per a tothom?