El diàleg, en mans dels antiavalots

No sé de quin diàleg estan parlant quan el primer que fan és enviar sis-cents antiavalots per provocar. Dic provocar quan en les manifestacions dels independentistes mai hi ha hagut aldarulls, cosa que no podem dir dels unionistes quan es manifesten. Diàleg vol dir serenor, escoltar, ser prudent i no deixar-se portar pel que puguin dir determinats mitjans de comunicació i algunes associacions, encara que siguin de jutges que malden per provocar aquesta violència que els catalans sempre hem rebutjat. El missatge del ministre Grande-Marlaska als unionistes i a la resta de l’Estat ha estat el de calma i tranquil·litat, tot ho tenim controlat, la prova són els sis-cents antiavalots que reforçaran la Diada pel perill d’aldarulls, sempre suposats, i alhora protegir els interessos vostres i els del mateix Estat. Fanfarronejar és un vici molt arrelat, molt espanyol, dels qui ostenten el poder, cosa que els ministres, siguin del color que siguin, tenen ben apamat. Si volen diàleg, que deixin de fer rucades com jutjar polítics per uns delictes que tots els tribunals europeus han rebutjat. Bravatejar com a jutge per ideologia amb el suport de la judicatura política no té sentit democràtic. Els catalans no oblidarem una sentència que ja està políticament dictada per desactivar un procés que amb els vostres errors i manca d’imparcialitat cada dia va a més. Això, Sr. Sánchez, no és diàleg, és imposar el seu unipersonal diàleg amb la complaença dels que pensen com vos, anticatalans de soca-rel sota l’aixopluc d’una pervertida justícia.