Conte breu

Hi havia una vegada un país que, com que no tenia llibreries on fossin majoritaris els llibres en la llengua pròpia, organitzava una setmana omplint un espai gran on tot eren volums en aquesta llengua. Es posaven uns estands al costat dels altres seguint la mateixa pauta i estètica, com si realment hi hagués criteris unitaris en les diferents casetes. L’objectiu semblava comú: vendre llibres en una llengua força maltractada per la història. Però a l’hora de la veritat cada estand aplicava el seu criteri quan havia de decidir què cobrava per cada llibre: uns feien descompte, els altres no, els de més enllà només als que tenien uns carnets determinats i no uns altres, etcètera. Es veu que costava molt fer les coses coherents per al ciutadà, i això que els organitzadors eren gent de cultura. Uns diuen que el dimoni està en els detalls, d’altres que el vertader diable és la resistència de les coses. En fi, esperem que aquesta no sigui una metàfora del país.