Lluís, l’heroi de les urnes

Vaig seguir amb molta emoció l’entrevista de dissabte 22 al “Sr. Lluís”. Va detallar l’operació Urnes del referèndum de l’1-O.

Va dir que no era un heroi. I tant que ho va ser! S’hi jugava molt: la seva hisenda i la seva vida. Si l’Estat hagués pogut esbrinar el que estava passant, no vull imaginar les conseqüències, per a ell i per als seus col·laboradors, uns altres herois anònims. Va ser una operació perfecta, gairebé de pel·lícula. Va deixar amb un pam de nas tota la parafernàlia policial. I potser per això encara estan tan enrabiats.

Va dir que tot ho havia pagat de la seva butxaca. I ho va fer com un servei a Catalunya.

Ara, jo li faig una proposta, al “Sr. Lluís”: nosaltres, els catalans, estem en deute amb ell. I podríem fer que recuperés els diners que tan generosament es va gastar. Podria posar a la venda les urnes que van sobrar –i part de les que es van utilitzar–. Posi el preu que cregui just, i li asseguro que els catalans faríem cua per tenir-ne una. Jo en seria un. I la posaria en un lloc d’honor a casa meva. L’ensenyaria als fills i als nets, i que en sabessin tota la història. Ens faria un gran favor que acceptés aquesta proposta. Que algú li faci arribar aquesta idea.