El lector escriu

Vint anys i tot per fer

Escola, institut, batxillerat, universitat, màster, món laboral. Avui dia sembla que no hi hagi cap altre camí a seguir que aquests passos que des de petits ens repeteixen. Com a estudiant de 4t de carrera sé perfectament la pressió que se’ns imposa per no desviar-nos d’aquest camí. Amb només vint anys sembla que hagi de tenir la meva vida planificada i encarrilada. En un any ja hauria de tenir un treball estable on poder anar creixent, i així sentir que he triomfat en la vida. Però, saps què passa? Que el mes passat em van demanar el DNI en un bar al demanar una cervesa. No entenc com a algú que se li demana tant per una banda, pot ser que encara se la confongui amb una nena. Però, al cap i a la fi, només tinc vint anys.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia