El món que trontolla

Tots sentim una creixent agitació social i política, però ho deixem córrer per comoditat. A ningú li agrada afegir preocupació als seus problemes diaris. “Ja en tinc prou amb el que ens passa a mi i a la meva gent.”

És curiós: quan els animals senten l’agitació de la terra o el mar, fugen cap a altres indrets. Nosaltres en canvi, com que no tenim on fugir, ens tanquem i deixem de mirar més enllà. Al cap i a la fi els uns i els altres fem el mateix: evitem encarar-nos a desastres que ens sobrepassen. Mentrestant seguiran creixent l’extrema dreta, la discriminació i les polítiques restrictives. “Però, als meus, que no els toquin”, no?