Bellcaire i la faula dels xais

Per sorpresa els veïns de Bellcaire hem sabut que a pocs metres del casc urbà ens faran una pista d’aviació privada, ho pregunto a l’alcalde i m’ho confirma. Diu: “Està dintre la normativa.” O sigui que podrem veure “quatre fangas amb diners” volar amb “motorets amb ales”, fa pocs dies ens van vendre la pel·lícula de comprar una casa amb tota mena d’informació, i ara millor que no preguntis (?). A Bellcaire tenim el que tenim perquè és el que volem tenir, o sigui, poca cosa. Si es parla de futur van a la reunió els de 80 anys, els de 30 es queden a casa. Pregunto a l’alcalde si el poble en traurà alguna cosa, i em diu que “res”. Penso el que ja sabia, de fet no hem sigut capaços que la Sarfa ens posés uns serveis correctes, almenys per anar a Girona. A veure si algun dia de tramuntana ens trobem una màquina voladora encastada a la façana del castell, el poble de Bellcaire també segueix la faula dels xais, i a sobre sense el pastor.