Seixanta segons

Sé que les cartes al director solen parlar de temes rellevants, actuals, però vull escriure unes línies per parlar d’un tema que aparentment no ho és. M’agradaria que tothom que llegís aquesta carta aturés el rellotge de la seva vida durant 60 segons i els dediqués a pensar en aquest precís instant. Ara mateix, algú, en comptes de llegir el diari, està intentant sobreviure a la guerra, o la fam. Suposo, però, que aturar la nostra frenètica rutina durant un minut mereix un motiu important, molt més que aquesta simple pregunta: canviaria la nostra manera de veure la vida si fóssim plenament conscients de la sort que tenim? Estem tan encegats pel que ens falta que no som capaços de valorar allò realment important.